- La Federació Internacional de l’Economia del Bé Comú presentarà esmenes contra la proposta del Consell Europeu d’excloure diverses empreses financeres de la Directiva de Diligència Deguda en Sostenibilitat Corporativa (CS3D)
- L’EBC demana als eurodiputats que votin per vincular la remuneració dels directius de les empreses al compliment de sostenibilitat i proposa que els salaris es limitin un màxim de 40 vegades el salari mínim
El treball sobre la Directiva de Diligència Deguda en Sostenibilitat Corporativa (CS3D) està en ple apogeu en el Parlament Europeu. La majoria de les comissions associades van adoptar els seus informes els dies 24 i 25 de gener i, en la principal Comissió d’Afers Jurídics (JURI), ha començat el procés de formulació d’esmenes dels compromissaris. En el període previ a la votació en la Comissió JURI, prevista per al 13 de març, alguns partits polítics pressionen per excloure les empreses financeres de l’abast de la proposta i rebutgen la idea de vincular la remuneració dels directius al compliment sostenible de les empreses, una passa que segons l’EBC (Federació internacional de l’Economia del Bé Comú) contrarestaria fonamentalment els esforços regulatoris de la UE per assolir un sistema financer i econòmic més sostenible i social.
El sector financer ha de ser inclòs
Mentre la Comissió Europea vol incloure el sector financer en l’abast de la CS3D, el Consell s’inclina cap a la direcció oposada i pretén deixar fora les empreses financeres. Al Parlament Europeu encara no hi ha res decidit: les posicions adoptades al gener per diversos comitès inclouen el sector financer, però alguns eurodiputats estan tractant de treure tot el sector. Atès el paper crucial que representa el sector financer en la transició vers una economia sostenible, no podem permetre que aquestes propostes es materialitzin.
Francisco Álvarez, exdirector de la Borsa de París, expresident de l’Associació Europea de Borses Regionals, portaveu internacional de l’Economia del Bé Comú i president de la federació espanyola, diu: “Com podrien excloure’l? Eliminar el sector financer quan es parla de sostenibilitat, i les responsabilitats dels administradors financers en particular, és com dir que no necessitem benzina per fer funcionar la majoria dels motors existents. Les “finances sostenibles” són un punt estratègic de la política actual de la UE: excloure el sector financer soscavaria els fonaments del Pacte Verd, el Pla d’Acció de Finances Sostenibles i la Taxonomia. L’any 2022 passarà a la història com l’any en què es van sobrepassar els objectius cinc i sis dels nou límits planetaris. El temps dels compromisos laxos s’ha acabat”.
La remuneració dels directius ha d’estar vinculada al compliment de sostenibilitat de les empreses
Un altre debat amb molt de contingut és el de la remuneració dels directius. Aquí, també, el Consell i parts del Parlament estan tractant de canviar la proposta de la Comissió per vincular la remuneració variable dels directius a les mesures de protecció climàtica i els objectius de reducció. L’EBC demana als eurodiputats que votin per vincular la remuneració dels directius al compromís de sostenibilitat d’una empresa. Álvarez afirma: “Siguem realistes. La sostenibilitat fins ara sovint es veu com una amenaça per a les bonificacions dels gerents. Necessitem un canvi substancial de mentalitat. La incentivació per als objectius correctes és clau”.
Límits per a la remuneració dels banquers
Segons l’últim informe de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, 2021), el nombre de persones amb ingressos alts en el sector bancari, que reben una remuneració de més d’un milió d’euros, va augmentar de 1.383 el 2020 a 1.957, és a dir, un increment del 41,5%. Aquesta evolució dels salaris contradiu les recomanacions que podem verificar llegint els informes anuals des de 2018, publicats pel Fons Monetari Internacional (FMI), l’Associació Mundial de Bancs, la FED, i el Banc Central Europeu, sobre la contenció necessària dels salaris per atenuar la inflació.
El moviment EBC proposa que, en primera instància, els salaris dels directius es limitin a 1 milió d’euros. “Un milió d’euros a l’any és aproximadament 40 vegades un salari mínim potencial de 2.000 euros al mes en països d’ingressos alts. Els guanys que superin aquest llindar haurien de tributar el 100%, argumenta Álvarez per evitar que la societat es desintegri. I “1 milió d’euros només hauria d’estar disponible per a les persones amb ingressos més alts que demostrin que fan bé a la societat i al planeta”. Un món millor necessita ambdós supòsits: que el compliment de la sostenibilitat en la part variable de la retribució i el compliment financer tinguin el mateix pes; i un topall absolut dels ingressos dels directius, per evitar la ruptura de la societat.
**Nota de premsa de la Federació Internacional de l’Economia del Bé Comú.
Més informació
Webinar: “Los informes no financieros de las empresas en las directivas europeas”
Dijous, 2 de març de 2023, de 19:00 a 20:00h.
Participen: Juan Torres López, economista i catedràtic d’Economia a la Universidad de Sevilla, i Paco Álvarez Molina, presidente de la Federación Española de la Economía del Bien Común.
Enllaç: https://us02web.zoom.us/j/81585960351?pwd=RUJvWUExQ1hjMm1mU3Nna0pMdkl1QT09
ID de reunió: 815 8596 0351
Codi daccés: 310395
*Crèdits imatge capçalera: Freepik