L’economia del bé comú, com el seu nom indica, busca reorientar l’economia al servei de les persones i el planeta, per què realment serveixi al bé comú, que de fet és la finalitat última que hauria de tenir. Per aconseguir aquest objectiu, les seves propostes han de tenir una visió global de tots els agents econòmics.
La informació econòmica que rebem acostuma a referir-se a un sol dels agents i, per tant, no arriba a oferir una visió global. A continuació anem a fer una anàlisi dels resultats econòmics dels diferents agents, afegint les valoracions des de l’EBC.
La Banca
Ens diuen que: “la gran banca aconsegueix 20.580 milions € de beneficis el 2022, la xifra més elevada de la seva història; un factor clau ha estat la pujada de tipus d’interès”
La reflexió EBC vol remarcar que els beneficis provenen de mesures de política monetària destinades a frenar la inflació, i que no ho estan aconseguint. Fins i tot els tipus negatius dels últims anys suposaven l’abonament d’interessos per part del Banc Central en els préstecs a entitats bancàries. L’orientació al bé comú estaria, entre altres, en una millor remuneració dels dipòsits, que encara no està arribant.
El sector primari: agricultors i ramaders
Ens diuen que: la renda agrària ha caigut un 8.7% respecte el 2021, principalment perquè s’ha produït el major augment de costos de producció dels últims 50 anys. A més de patir els efectes del canvi climàtic, s’han fet reformes de la Política Agrària Comuna (PAC) que entren en vigor al 2023 i poden accelerar el procés de desaparició de les petites explotacions. Tot això explica les mobilitzacions del món rural que van tenir lloc al mes de maig.
La reflexió EBC vol remarcar que l’esforç que suposa obtenir de la natura els productes que composen la nostra alimentació bàsica hauria d’estar protegit i retribuït adequadament, ja que les condicions actuals afavoreixen problemes comercials que es donen tant dins de la pròpia cadena de valor amb els grans distribuïdors, com per la competència d’importacions de països propers del nord d’Àfrica. La sostenibilitat econòmica del sector no està ben reconeguda, i això té també un impacte en la sostenibilitat ambiental: l’alimentació de proximitat i de temporada redueix l’impacte ambiental. Cal afegir que l’equilibri forestal és un dels millors reguladors de CO2.
L’Estat
Ens diuen que: la inflació eleva la recaptació d’hisenda a 260.000 milions, la més alta de la història, augmentant en més de 34.000 milions la de 2021. Deguda als increments de preus de l’energia, carburants, aliments i d’altres. En canvi, el pagament del deute és inferior al de 2021. Unint informacions, l’Estat ha guanyat uns 32.500€ nets a causa de la inflació.
La reflexió EBC vol remarcar que Si les lleis estiguessin fetes cercant el bé comú, si les institucions econòmiques seguissin les propostes d’aquest model, l’increment d’ingressos de l’Estat esdevindria un guany per a tots el ciutadans i ciutadanes. L’Estat segueix atrapat en el deute que prové de la crisi financera del 2008, i la recepció de fons europeus està condicionada a l’aplicació de polítiques socials com la darrera reforma de les pensions.
Les grans empreses
Ens diuen que: els guanys de les companyies no financeres han augmentat un 21% de mitjana respecte el 2021, tant per la recuperació de l’activitat com per les pujades de preus. El creixement dels beneficis ha estat més de 3 vegades superior al creixement dels costos salarials. Les companyies han traslladat l’encariment de costos als preus de venda.
La reflexió EBC vol remarcar que: els marges de benefici de les grans companyies han estat possiblement molt influents en l’espiral d’inflació. Per tant, no s’han repartit de manera equitativa els costos de la inflació, de manera que aquesta ha esdevingut, un cop més, l’impost dels pobres, com afirmava el famós economista Jose Luís Sampedro.
Els treballadors
Ens diuen que: el 2022, mentre els preus pujaven el 8.4%, els salaris pactats als convenis col·lectius van créixer el 2.8%; això suposa una pèrdua de poder adquisitiu del 5.6% pels treballadors que no compten amb clàusules de revisió, caiguda similar a l’experimentada en la crisi del 2008.
La reflexió EBC vol remarcar que: coincidim plenament amb la reflexió expressada a la Revista Alternativas econòmiques, en el seu número del febrer “El sacrifici dels assalariats ha contribuït a frenar l’espiral inflacionista, ara toca compensar-lo”.
.
Valoracions finals des de l’EBC
Aquest exercici de visió global situa els beneficis de l’Estat, grans empreses i banca d’un costat, i les dificultats del sector primari, les pimes, els assalariats i les llars d’un altre.
L’economia del bé comú aposta per les mesures que afavoreixen un nombre major de beneficiaris, ja que això dinamitza l’economia i té un efecte redistributiu que permet vetllar per la justícia social. Els augments salarials compensatoris, la protecció del sector primari i les rebaixes d’iva de productes bàsics que arriben finalment al consumidor van en aquesta línia; i afegir la importància d’una proposta de reformulació de l’impost a la banca, que posi el focus en la legitimitat de la devolució del rescat bancari. La crisi financera va portar un augment del deute públic que constitueix la hipoteca que des de llavors estem suportant tota la població.
Adela Suñer
Tresorera de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú i consultora EBC.
