- Miranda de Azán ha estat l’escenari de la celebració dels 10 anys de camí del moviment Economia del Bé Comú a Espanya. Es va triar aquest municipi salmantí per ser pioner al món a implantar aquest model de gestió que promou l’economia ètica.
- La trobada va servir per reunir una bona part dels partidaris d’aquest moviment a Espanya i debatre sobre l’evolució i el futur del desenvolupament de l’economia basada en valors ètics humans i mediambientals.
- El president de l’ACFEBC, Jordi Mora, va participar en les jornades acompanyat d’Adela Suñer i José Carlos Ramos.
- A les jornades de treball s’han tractat temes com el desenvolupament rural i la despoblació, el dret a viure en una ciutat sostenible, el canvi climàtic, les crisis del sistema econòmic, i s’han exposat alternatives viables que tenen la sostenibilitat i la dignitat humana com a principi fonamental.
Miranda de Azán, municipi de Salamanca, ha esdevingut l’epicentre de l’Economia del Bé Comú a Espanya. Durant 3 dies, del 22 al 24 de setembre, va ser el lloc on es va celebrar el 10è aniversari del moviment a Espanya i de la seva declaració com a primer Municipi del Bé Comú.
La localitat salmantina ha acollit unes jornades en què s’han tractat temes tan diversos com el desenvolupament rural i la despoblació, el dret a viure a una ciutat sostenible, el canvi climàtic o les crisis del sistema capitalista, i s’han exposat alternatives viables que tenen la sostenibilitat i la dignitat humana com a principi fonamental.
L’alcalde de Miranda d’Azán, José Luis Sánchez, va presentar les jornades indicant que “anem a idealitzar el nostre futur, a imaginar-lo des de les bones actuacions que ja s’estan realitzant en el present per, així, tenir una base sòlida on construir-lo”. Per la seva banda, el fundador del moviment, Christian Felber, va enviar des d’Àustria un vídeo amb les seves felicitacions i el reconeixement per l’esforç i la sensibilitat que Espanya ha demostrat sobre aquests temes.
Les jornades han ajudat a mostrar una anàlisi completa de la situació econòmica i social d’Espanya i han analitzat les diferents alternatives, i solucions, que hi pot haver al capitalisme, i una d’elles és el model de l’Economia del Bé Comú “per la seva capacitat de transformar el paradigma econòmic actual”, segons va declarar Javier Ruiz, qui també va explicar la relació directa entre la desmotivació social i política i les rendes més baixes.
S’organitzaren diverses taules de treball multidisciplinars, entre les quals la d’administracions públiques, on diferents càrrecs públics van explicar les polítiques que han desenvolupat i les que continuen treballant des dels seus territoris. Acompanyant José Luis Sánchez, hi havia Alberto Rubio, alcalde de Guarromán (Jaén) ―un altre dels municipis del Bé Comú més actius― i Rafael Climent, exconseller d’economia social de la Generalitat Valenciana, qui va explicar les mesures concretes que han permès crear a València una regió del Bé Comú.
També hi va haver sessions de debat sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la imatge que transmeten del món rural i una altra sobre desenvolupament rural. La projecció del documental/resum del III Congrés de Minifundis va analitzar la problemàtica de l’explotació del capitalisme extractivista, l’abandonament rural, la manca d‟inversió, etc.
A aquests temes, s’hi van sumar altres assumptes de gran preocupació i importància per al nostre futur, tant sobre desenvolupament urbà i participació ciutadana a través de projectes d’horta urbana i reverdir zones comunes com els patis dels col·legis.
Javier Ruiz va analitzar i va reflexionar sobre l’alarmant sortida de les crisis encadenades que s’estan patint, on la desigualtat de renda i social cada cop és més abismal, i els problemes directes que això porta per a una democràcia sana. Ja que el nivell d’ingressos està relacionat directament amb l’abstenció i la participació.
La trobada també va servir per compartir i posar en comú la feina dels diferents nodes de l’EBC d’Espanya per treballar en futurs projectes i es van presentar diverses iniciatives i empreses que estan treballant dins dels valors EBC i una trobada per projectar les futures actuacions.
A més de la participació dels veïns que van col·laborar perquè el municipi amfitrió acollís tots els visitants, cal destacar l’assistència de càrrecs públics de la província, que han mostrat gran interès per implementar aquesta forma d’actuar als seus municipis, així com acadèmics interessats a explicar-ho i treballar a les seves aules, i persones de l’àmbit dels moviments socials que necessiten models pràctics i mesurables per implantar a les seves organitzacions.
Galeria d’imatges
