A Catalunya hi ha grans exemples del que podem denominar el nou èxit empresarial: rendibilitat econòmica i impacte positiu social i mediambiental
Aquesta article només té sentit per a aquelles persones que ja són conscients del canvi climàtic i de la creixent desigualtat social, i es pregunten com podem canviar la situació. En el text s’identifiquen els grans reptes als que ens enfrontem com a societat i s’explica com l’economia del bé comú aporta algunes propostes i solucions concretes a través de casos i exemples reals.
No més preguntes dicotòmiques
Tendim a una excessiva simplificació dels problemes, un fet que es veu accentuat per la instantaneïtat i la brevetat dels continguts en els mitjans actuals i les xarxes socials. En aquests suports guanya pes el populisme que ens planteja les situacions a les que hem de fer front com disjuntives que només admeten dues respostes excloents. Cosa que tristament pretén deriva en diàleg a un «penses com jo o estàs equivocat».
En l’àmbit econòmic també es dona aquesta situació, i aquí no podem evadir el nostre paper, perquè tots som economistes ja que hem de gestionar les nostres finances. Així doncs, hem de participar en la definició de quin model desitgem per a la nostra societat. Fugint de fórmules dicotòmiques com: capitalisme o comunisme? O d’altres, com: «Aquest últim ha demostrat igualar empobrint més tothom, per què no som tots més rics tal com promet el liberalisme?
Però la realitat és molt més complexa i hi ha una infinita gamma de possibilitats entre els pols que es plantegen i que, formulades d’aquesta manera, no permeten expressar. L’economia del bé comú és una proposta sòlida que no pretén trencar radicalment, sinó transformar el que existeix per fer-lo sostenible, tot garantint la propietat privada, pilar fonamental del nostre sistema socioeconòmic, a la vegada que vetlla per l’interès general.
Els reptes que requereixen canviar el model econòmic
Per començar, cal ressaltar l’excessiu pes que la nostra societat ha anat donant, sobretot en els últims 50 anys, als diners. Hem arribat a considerar els diners con una finalitat, oblidant que en realitat és un mitjà per al benestar general. El lector podria pensar que la següent frase surt d’algun manifest radical: «Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat està subordinada a l’interès general». No obstant, està extreta de la Constitució Espanyola de 1978 (font: Títol VII. Economia i Hisenda. Article 128.1).
Aquesta obsessió per a l’acumulació de riquesa ens ha portat a una desigualtat desbocada. Tant és així que, paradoxalment, molts superrics, conscients del risc de fractura social, han arribat a demanar que els imposin impostos al fons mundial de Davos del World Economic Forum del 2023 (font: The Guardian).
Algunes escoles de negocis tenim gran part de la responsabilitat en haver potenciat certs valors i pràctiques de curt recorregut, com la visió excloent de la competència amb altres organitzacions, l’opacitat i l’individualisme empresarial (no col·laboració). O quelcom que habitualment els passa a molts directius, i és que usen com a sinònims creixement i rendibilitat. La cerca de quotes de mercat i marges més alts ha portat a l’explotació sense miraments de la natura i a l’acceleració del canvi climàtic. Però com es va posar de manifest a la Conferència Beyond Growth de la UE el 2023 (font: Beyond Growth), el creixement continu és impossible.
L’economia del bé comú no pretén trencar radicalment, sinó transformar el que existeix per fer-lo sostenible
No podem oblidar els reptes que les tecnologies disruptives ens porten. Les big tech conformen un oligopoli amb una gran concentració de poder global que cap institució internacional pot controlar. La UE fa el que pot, però els greus incidents com Cambridge Analytica, Facebook (font: The Guardian) i altres similars han de fer-nos exigir control en l’ús de la intel·ligència artificial, per exemple, essent sens dubte un dels millors avenços de la humanitat.
I és que el capitalisme ha anat evolucionant i ha permès progressar a la societat, però els grans reptes que enfrontem requereixen mesures dràstiques que el mercat per si sol no va a introduir, i arribem tard. Els resets successius (crisis) de l’economia ja no són capaços de revertir ni aturar la degradació.
Hi ha solucions possibles
Trencant vells paradigmes, avui les empreses més competitives són les que ja han percebut els reptes que venen i prioritzen estratègies a llarg termini. Podem trobar exemples populars com el cas de l’empresa Patagonia, però també hi ha milers de pimes i altres tipus d’organitzacions com cooperatives, fundacions, ONG i, per descomptat, l’administració pública.
A Catalunya s’estan donant exemples extraordinaris del que podem denominar el nou èxit empresarial: rendibilitat econòmica a la vegada que impacte positiu social i mediambiental. A tots ens ve al cap La Fageda com exemple d’empresa orientada al bé comú. I afortunadament cada vegada són més les empreses referents que miren pel bé comú com La Selva, Majoral o altres. Es tracta d’una nova generació que tant de bo reculli el llegat d’aquells «industrials» que buscaven el desenvolupament però no a qualsevol preu, i que van portar el país al seu gran èxit.
Com ho fan?
Per fer aquesta transformació i operar en triple impacte (econòmic, social i ambiental), avantposen els valors de l’economia del bé comú (EBC). Aquests són: la confiança, la col·laboració, la dignitat, la justícia, la transparència i la participació. Això no significa que vagin amb el lliri a la mà. De nou, hi ha escales de grisos que requereixen gran talent i lideratge per encertar l’estratègia i el dia a dia. Per a aquestes organitzacions, la competència no és antònim de col·laboració, al temps que té elements positius que promouen l’eficiència i la millora.
En les jornades Innovalors de 2023, el gerent de Majoral Joies va manifestar que l’empresa estava sotmetent a la valoració dels seus empleats i clients una estratègia de no creixement, un cop assolit un volum de facturació que consideren favorable. Alerta: no creixement, però sí rendibilitat positiva. La mateixa organització ha posat en marxa un projecte de col·laboració amb empreses del sector (competència) per impulsar la sostenibilitat en la indústria. Perquè és una demanda del consumidor que individualment les empreses soles no poden afrontar.
La dignitat i la transparència són valors que ajuden a la fidelització del talent, a millorar la percepció de marca davant del client i a inspirar confiança a altres grups d’interès com els proveïdors o l’administració pública. En aquesta línia, l’EBC promou que la diferència entre el salari màxim i el mínim no superi en 20 vegades el mínim. Basetis, una empresa tecnològica catalana, no només compleix aquesta màxima sinó que la porta a l’excel·lència en fer partícips els seus empleats en la decisió de la forma de distribució salarial que tot el món coneix. Personal altament qualificat gaudeix d’una elevada autogestió (són el que es denomina una organització turquesa teal).
Aquestes són algunes empreses, de les moltes que han decidit anar per davant de la normativa europea d’informes de sostenibilitat (CSRD), per impactar positivament, generant per a sí mateixes avantatges competitius davant de models de negoci de curt recorregut.
José Carlos Ramos
Professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC
Article publicat a Cataluña Económica