Fa poc, mentre comparava el preu d’un producte entre dos països europeus, vaig adonar-me de com les desigualtats marquen la nostra capacitat de consumir.

Tot i que racionalment som conscients que el sistema del consumisme ens convida a adquirir coses fora de les nostres necessitats, hi han molts factors psicològics que ens fan comprar i que no puguem refrenar-nos. Podriem dir que consumir està bé, sempre que sigui dins de les nostres possibilitats i en paràmetres sostenibles. Fem una reflexió més profunda de les dues afirmacions d’aquesta darrera frase.

Desigualtats d’ingresos i de cost de la vida a Europa

Europa és un continent al qual es donen grans disparitats en termes d’ingressos i cost de la vida. Aquestes diferències es fan evidents quan comparem els salaris mitjans entre països del nord i sud d’Europa, i entre l’est i l’oest. A pesar que la cistella de la compra en uns certs llocs s’adapta en part a aquestes desigualtats, milions de persones encara lluiten per a arribar a fi de mes, a causa de l’estancament salarial i l’augment del cost de vida. Els salaris, que porten molt temps sense grans canvis, no han pogut seguir el ritme de la inflació ni dels costos creixents de béns i serveis essencials. 

Imatge 1. Salaris mitjans a Europa. Font: Visualcapitalist.com basat en dades d’Eurostat

.

 Imatge 2. Preus a Europa. Font: Visualcapitalist.com basat en dades d’Eurostat

.

Les dades actuals (imatge 1) mostren que, mentre països com Luxemburg i Dinamarca compten amb sous que superen els 40 €/hora, uns altres, com Bulgària o Romania, a penes aconsegueixen els 10 €/hora. En el cas d’Espanya, la mitjana és de 18,2 €/h. D’altra banda, el cost mitjà de vida a Europa també té grans diferències. El mapa de preus (imatge 2), mostra la diferència de costos prenent com a referència la mitjana del continent.

Addicionalment, la desigualtat ha anat en augment, concentrant la riquesa en mans d’una petita part de la població, quan la majoria enfronta dificultats econòmiques. Segons l’OCDE i Eurostat, la diferència en ingressos i poder adquisitiu entre l’1% més ric i el 50% més pobre, continua creixent. Això es dona en totes les regions, independentment dels ingressos mitjans per càpita.

Productes que són un luxe

Si bé és cert que alguns béns de primera necessitat, com els aliments, poden ser més barats en països amb menors ingressos, els productes de luxe com ara un teléfon mòbil o un vehicle de certes marques tenen preus similars en tota Europa. Això significa que un ciutadà a Noruega, amb un salari molt superior, paga el mateix que un espanyol per l’últim model de telèfon mòbil, encara que la proporció del seu sou destinat a aquest bé sigui molt distinta. Passa d’igual manera en una regió, a les capes socials amb major poder adquisitiu, respecte a les de menor.

Altres “luxes” no sostenibles

Convé explicar que hi ha altres productes que podríem considerar de “luxe”, per l’impacte negatiu ambiental i social que poden tenir. Aquests són molts casos de productes de moda ràpida, que a més sol ser low cost pel seu preu de venda, tenen un gran impacte negatiu en termes de sostenibilitat. Són conegudes les pràctiques de sobreexplotació de la naturalesa i de l’ús de mà d’obra en condicions laborals infrahumanes. 

Però no és l’únic sector, ni producte. Els científics també assenyalen que alguns hàbits de consum, com ara menjar carn diàriament, són insostenibles a causa del seu elevat cost de producció i el seu impacte negatiu en el medi ambient. I cada vegada som més conscients de l’impacte mediambiental per l’abús de mitjans de transport contaminants, per a enviaments de mercaderies no necessàries o per a desplaçaments que es podrien evitar o realitzar en mitjans més sostenibles.

Llibertat de mercat i regulació

Al sistema capitalista som lliures de consumir com vulguem, fins i tot, per sobre de les nostres possibilitats, endeutant-nos. La realitat és que una gran part de la població no té recursos per consumir productes dels que hem anomenat de luxe, i per lo tant són inasequibles per a elles, perquè amb prou feina arriben a cobrir les necessitats quotidianes. La pregunta que surgeix inmediatement és si és lògic i fins i tot étic. En la lògica econòmica actual: sí, és clar.

La realitat és que com que el mercat no es regula sol, els impostos diferencien entre productes de primera necessitat, que graven menys (reduits o superreduits), y la resta, que té un 21% (l’impost de valor afegit, IVA). Ara bé, només alguns països encara tenen mecanismes que graven més els considerats productes de luxe amb un 33% o més.  

Afortunadament, també veiem una tendència cada vegada més clara per tal que, la producció de bens de “luxe” amb impacte negatiu social i/ o ambiental sigui gravada amb impostos de sostenibilitat. L’efecte pervés és que això farà que pujin els preus de venda d’alguns mal anomenats low cost com ara la fast fashion. La qual cosa portarà a més desigualdat, ja que ja no podran consumir-los, acabant amb una falsa percepció de poder adquisitiu major.

Consum lliure

L’economia del bé comú (EBC) proposa algunes medides per reduir la desigualtat com per exemple, disminuir les diferències salarials i fer més accessibles serveis bàsics com l’habitatge i l’educació. Però també valors més humans. 

Com a indvividus, la llibertat és, a més a més de poder triar el que consumim, fer-lo de forma conscient. Triar el que és necessari, però pensar si cal consumir tant; si cal comprar productes no necessaris, que són tan cars, i que gairebé no generan beneficis a la societat; i per suposat, si cal adquirir aquells que tenen un impacte negatiu.

L’EBC dona suport i aflora el paper de les organitzacions referent del nou éxit empresarial, que miren pel bé comú. Són companyies que saben que no operen soles, sinó que estan immerses a un ecosistema amb grans grups d’interès, entre els quals la societat i el medi ambient són claus, per la sostenibilitat, tal com s’ha explicat. 

Es tracta d’organitzacions d’impacte positiu que generen valor per a tots els grups d’interés, que s’adequen a un nou marc de consum lliure, conscient i sostenible. I així porten retorn econòmic, social i natural. 

Què creus tu que podem fer com a societat per promoure un consum més conscient i sostenible? Comparteix les teves idees a les xarxes socials de l’EBC.

Referències Clau:

– Eurostat: Per a estadístiques salarials i costos de vida a Europa.

– Global Property Guide: Per a preus de l’habitatge en diferents països.

– Numbeo: Costos de vida i comparatives de productes en diferents països europeus.

José Carlos Ramos, professor UOC i coordinador del Science & Research Hub ECOnGOOD