Amb les jornades Innovalors, l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú (ACFEBC) obre pas a un nou model d’intercanvi entre empreses. L’ACFEBC vol servir de plataforma per afavorir un espai de trobada per parlar d’economia mirant cap al bé comú i els valors. La primera jornada Innovalors es va orientar al contingut de la innovació que té en compte els valors. Comprendre aquest concepte ens ha portat a la segona jornada, que tracta sobre la percepció de la innovació per part del consumidor i de tot l’entorn del productor. Estem preparant una tercera jornada que tancarà aquest cicle amb l’objectiu de conèixer què ofereixen algunes de les propostes més rellevants de mètriques de sostenibilitat.
La jornada «La visió del mercat dels productes sostenibles»
El complex Can Jaumandreu, de la Universitat Oberta de Catalunya, situat al districte @22 de Barcelona, ha acollit aquesta segona jornada.
La benvinguda a la jornada corre a càrrec de Xavier Baraza, director dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya: «Aquesta jornada és important perquè els valors han de comptar en l’economia d’empresa. Anem incorporant els ODS i ja els treballem en diverses assignatures; tenim un master, dirigit per August Corrons, que aposta per això i amb un component de valors, sostenibilitat, justícia, col·lectius més desfavorits… Estem alineats amb l’ACFEBC i és un plaer compartir la tarda amb vosaltres».
Complementa l’obertura Jordi Mora, president de l’ACFEBC, qui puntualitza que l’objectiu de la jornada és posar sobre la taula el diàleg productor-consumidor, i com aquesta jornada dona suport al manifest de les empreses amb pròposit, mostrant actuacions que són motor de canvi. «Estem en un event que va començar a gestionar-se fa un any, quan vam detectar que calia fer arribar els valors de l’EBC a la societat, persones, escoles, empreses, etc.»
Jordi Oliver presenta la ponència magistral “La percepció del consumidor pel que fa als serveis i productes sostenibles“
L’experiència del ponent, amb més de 300 actuacions amb empreses al llarg de l’any, reforça l’objectiu de la jornada: productor i consumidor s’han d’entendre per poder avançar. La ponència ens presenta les tendències que reforcen la necessitat de ser sostenibles; ens aporta dades concloents, com que el consum de recursos augmenta més que la població, i la circularitat de l’economia baixa, dues tendències que pressionen cap al canvi: “Cada dia parlem amb empreses que tenen la voluntat d’avançar cap a una economia més sostenible (moda, immobiliari, cosmètica, ecodisseny de productes, envasos, tot tipus)”.
Oliver mostra també com l’economia lineal, centrada en capturar valor entre productor i consumidor, està evolucionant cap a l’economia circular. Els costos ambientals i socials que no assumim pressionen per innovar. Les empreses posen en marxa diferents estratègies d’ecoinnovació per evitar delegar la responsabilitat sobre el residu al consumidor final. Ens mostra algunes barreres al canvi, així com els beneficis potencials: “Cal disposar de dades per sustentar la presa de decisions en sostenibilitat, i tenir en compte que l’empresa primer es preocupa de què fa ella. Quan està més madura es preocupa dels clients i dels proveïdors i es pregunta: com puc aportar més valor?”. “Les empreses que aconsegueixen transformar la seva activitat apostant per la sostenibiltitat, obtenen més beneficis a nivell empresarial, per a l’usuari i per al medi ambient”.
La ponència finalitza oferint un espai de diàleg que s’allarga per l’alta participació dels assistents. Es presenten qüestions al voltant de:
- Hem de canviar el model de creixement infinit amb recursos finits?
- Com evoluciona la consciència?
- La fe excessiva en la tecnologia pot pervertir el discurs i retardar les respostes, confiant en avenços que encara no han arribat?
- El capitalisme i la sostenibilitat són incompatibles?
- Què hauria de fer la regulació per fomentar la sostenibilitat?
Taula de debat: La visió del mercat dels productes sostenibles. Es donen les condicions per posar-los en valor?
A continuació el segon plat fort de la jornada, la taula de debat, a la qual té lloc un ric diàleg entre diferents especialistes que habitualment no coincideixen; per tant, un punt fort d’aquest event ha estat aconseguir de reunir-los. Modera la taula: Laura Lamolla, directora acadèmica del grau d’ADE i professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
S’obre la taula parlant de la responsabilitat ampliada del productor, ja que la legislació europea avança en aquest sentit. Aquesta responsabilitat obligarà a transformar els models de negoci. Poden sorgir nous impostos sobre les externalitats ambientals.
Xavier Ribera, director de comunicació, relacions institucionals i sostenibilitat de BASF, parla de quins productes posen a la cadena de valors dels fabricants per ajudar-los a ser més sostenibles. Com afronten reptes d’innovació en reciclatge, per tornar a posar recursos al principi de la cadena de valor. Han classificat la seva cartera de productes per poder posar objectius als millors i eliminar els pitjors.
Pol Espadamala, director de màrketing de La Fageda, parla de com l’empresa és el vehicle de la seva raó de ser, del seu propòsit que és la inserció de col·lectius vulnerables.
Montse Junyent, consultora de l’economia del bé comú i representant de l’associació a la taula, apunta com les empreses poden ser més transparents fent el balanç del bé comú (BBC), que permet a l’empresa que vol fer una reflexió sobre el seu impacte calcular la seva contribució al bé comú.
El professor Jatinder Jit Singh, especialitzat en recerca de màrqueting i ètica empresarial a EADA, assenyala que els estudis mesuren actituds però no el comportament. Existeix un desafassament entre actitud i comportament. Es medeixen els atributs però un a un, i el consumidor compra per un conjunt d’atributs. També influeixen les actituds explícites i implícites. El consumidor arriba a tenir un vincle emocional amb moltes marques.
Lluís Juncà, director general d’Innovació, Economia Digital i Emprenedoria de la Generalitat, remarca que les ajudes a les empreses s’estan ampliant: fins fa poc, el regulatori era l’única via; ara existeixen ajudes especials a sectors, entre d’altres.
Jordi Ortiz, CEO de Secartys, assenyala que la descarbonització és possible si l’empresa es palanqueja amb noves tecnologies; Secartys ajuda les empreses a posar la sostenibilitat en el centre.
Xavier Ribera ens parla de la necessitat d’ajudar el consumidor des de l’educació. El professor Jatinder ens posa exemples de com els joves són més exigents, i de com la sostenibilitat s’ha d’incorporar en l’educació de manera transversal. Els joves tenen més informació i volen treballar a empreses amb valors.
Lluís Juncà reflexiona sobre mesures per fomentar una cultura inversora en empreses sostenibles. Aconseguir donar “senyals de mercat”. Amb Jordi Ortiz ens parlen d’equilibrar technology push vs social pull.
El consumidor vol sostenibilitat però troba barreres; per a Montse Junyent, de l’ACFEBC, l’escletxa del consumidor té a veure amb el sistema. Les empreses troben barreres i els consumidors també; llavors, estem anant cap el canvi de model que necessitem? A les empreses els toca mesurar quin impacte té allò que és la nostra raó de ser i assumir-ne la responsabilitat.
Lluís Juncà assenyala que per promoure la innovació ajudarà poder tenir una mètrica per mesurar l’impacte, i que cal vincular la innovació a la sostenibilitat i al propòsit.
La taula finalitza afirmant que els convençuts s’han de fer sentir més, com s’ha fet possible durant aquesta jornada, i llançant un guant a la UOC perquè el seu compromís es faci sentir.
El periodista Albert Gimeno, conductor de tota la jornada, fa un resum de les conclusions posant en valor tant la ponència com el diàleg generat durant la taula de debat, amb agents tan diferents, i alhora complementaris. En les dificultats del diàleg productor-consumidor pel que fa a la percepció de la sostenibilitat, el productor té una responsabilitat ampliada ja que ha d’innovar per impulsar la sostenibilitat. Les empreses amb propòsit innoven tenint en compte els valors. L’administració pública ha de fer un esforç per augmentar els incentius a les empreses. D’altra banda, cal salvar les barreres entre consumidors i productors, ajudant el consumidor amb transparència, amb formació, amb una normativa més exigent i amb una mètrica adequada. Ha destacat que la franja dels joves és el grup de població més exigent.
Lliurament del guardó Innovalors
En els moments finals té lloc el lliurament dels guardons Innovalors. En aquesta ocasió, l’entitat guardonada és la Fundació FEDAC, que rep un guardó a les bones pràctiques i també un Diploma de menció especial a la trajectòria.
- BONA PRÀCTICA PREMIADA DE FEDAC: Premi a la millor pràctica en solidaritat en la gestió dels recursos financers.
- FEDAC rep també una MENCIÓ ESPECIAL A LA TRAJECTÒRIA com a empresa compromesa amb l’economia del bé comú.
Lliura els guardons Francesc Picanyol, gerent de l’empresa Majoral, guardonada a la primera edició d’innovalors, també amb guardó a la bona pràctica i diploma a la trajectòria.
Per part de Fundació Fedac recull Jordi Civit, expressant en les paraules d’agraïment el compromís de la Fundació, que es materialitza entre altres accions significatives en el fet que més del 50% de les escoles de la Fundació ja han realitzat el balanç del bé comú.
La cloenda, amb Paco Álvarez
Paco Álvarez, president de la Federació Espanyola de l’Economia del Bé Comú, protagonitza la cloenda de la jornada. Fa una reflexió sobre el sentit de la sostenibilitat, que ja no es pot concebre sinó lligada al triple impacte, i valora aquest event en el context de la seva aportació a la difusió de l’economia del bé comú destacant l’amplitud del model sòcioeconòmic que proposa el moviment EBC.
Galeria d’imatges de la jornada
