A Occident vivim una consecució de crisis que evidencien que el creixement econòmic infinit no és possible. El motor està travat, encara que faci les seves últimes explosions. Cadascuna d’aquestes crisis ha comportat un impuls que ha servit d’il·lusió per continuar en la carrera infinita cap enlaire. Però només eren bombolles. A la dècada del 2000, la puntcom; al 2008 les subprime; i ara s’està intentant amb les criptomonedes, l’energia o la salut.
La pandèmia comença a semblar quelcom llunyà i correm el risc d’oblidar un concepte nou per a moltes persones, que vam aprendre en els pitjors moments de la crisi sanitària: la cadena de subministrament. Els ports van col·lapsar perquè no hi havia ningú que pogués descarregar i carregar els vaixells amb productes fabricats a l’Àsia per ser consumits a la resta del món. La conseqüència fou que el cost de transportar un contenidor es va disparar de 600€ a 6.000€.
La dramàtica realitat és l’emergència climàtica, conseqüència de la cerca de creixement basat en l’explotació incontinguda dels recursos naturals. Hem aplicat la idea del «tot s’hi val» per abaixar costos i consumir sense límit, i hem trencat el cicle de regeneració natural. Encara hi ha qui nega aquesta evidència, malgrat les conseqüències que ja estem experimentant.
La paradoxa dels treballadors essencials
Les empreses necessiten només una part del talent qualificat disponible. A més, l’automatització i la robotització fan que cada vegada es necessiti menys mà d’obra no qualificada. Malgrat les veus optimistes, cada cop hi ha menys llocs de feina. Segons la publicació Unesco Reimagining our futures together. A new social contract for education. 2021, “A mesura que ens apropem al 2050, sorgeix un possible escenari que representaria una ruptura sense precedents en la història de la humanitat: el món, independentment de la qualitat de les competències dels treballadors, es podria quedar simplement sense llocs de feina en l’economia formal degut als revolucionaris avenços tecnològics”.
És previsible que a mitjà termini hi hagi una part de la població que cobrarà per no treballar segons l’acepció tradicional del terme. Alguns països i regions estan començant a provar la renda bàsica universal (UBI). Perquè, si no, la fractura social serà massa gran i hi haurà molta conflictivitat derivada de la gran desigualtat com a resultat del major índex de pobresa a les nostres societats.
Durant la pandèmia ens vam adonar que els estibadors, els transportistes i altres treballadors havien d’arriscar les seves vides per cuidar els malalts, mentre la resta de la població podíem menjar i tenir els productes a casa protegits, tot teletreballant. I passem a anomenar-los treballadors essencials. Això sí, els costos i drets laborals no es van tocar, perquè els números no quadren en un sistema pensat a l’inrevés.
I això continua passant, perquè a la Xina la pandèmia té un altre ritme de marxa i parada, diferent al d’Occident.
EBC, el nou paradigma de l’èxit econòmic
L’Economia del Bé Comú (EBC) integra totes aquelles aproximacions que sumen a favor de la societat i del medi ambient com a part indispensable del sistema en què vivim.
Orientar-se a l’interès de tothom suposa trencar els paradigmes establerts en la nostra cultura, com l’afirmació que una empresa no pot ser rendible si té cura del medi ambient i dels seus treballadors; si respecta els guanys dels seus proveïdors; i si busca el màxim valor per als seus clients. O el de la competència extenuant, que ens porta a ineficiències sense sentit.
Encara que el més complicat potser és buscar un creixement econòmic que comporti un desenvolupament sostenible. La nova forma de ser eficients passa per potenciar iniciatives conjuntes que fomentin la col·laboració i evitin contaminar, duplicar activitats, etc.
L’èxit real és possible eliminant les males pràctiques i premiant les que s’alineïn amb els nous valors cada vegada més estesos. És admirable l’esforç per fer la nostra societat més justa, inclusiva i plural, si bé encara queda molt camí per recórrer. Alguns d’aquests valors són:
- Consum conscient
Suposa valorar el que es té sense necessitat d’acumular béns, ni estar sempre en un bucle de consum continu (fast fashion vs. Marikondo). Els nous marcs reguladors de la UE que demanen eliminar l’obsolescència programada en són un bon indicador; i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per Nacions Unides en són un bon exemple.L’esperança en algunes institucions de gran influència mundial s’ha de consolidar. Les empreses han de seguir les directrius per produir d’una manera més sostenible, donant més cicles de vida als seus productes. Tot i que encara hi ha molt greenwashing, comencen a despuntar encoratjadores polítiques de RSC en empreses sensibilitzades.Ja és comú, sobretot entre consumidors més joves, informar-se sobre les pràctiques dels fabricants, adoptar el consum de quilòmetre zero i sense envasos. Es comença a visualitzar un reequilibri on no calgui una fàbrica per al món a l’Àsia, perquè l’efecte del transport i altres resultats negatius d’una cadena de subministrament global és massa elevat. Les evidències científiques sobre la contaminació massiva pels productes i els envasos d’un sol ús demanen solucions innovadores.
- Ètica, transparència i antifrau
Casos d’abús, obstaculització de l’accés al coneixement i frau o corrupció van ser el detonant per a l’aparició de moviments i iniciatives que han canviat i millorat el món.
L’open source n’és una bona mostra, materialitzada en exemples com Linux, el millor sistema operatiu del món, o la Viquipèdia, la major enciclopèdia del món. Les seves innombrables aplicacions en molts àmbits permeten avenços de gran impacte positiu social i mediambiental, com les llicències creative commons, que tracten de garantir l’accés obert al coneixement.El camí només ha començat, perquè l’ús de la intel·ligència artificial, combinada amb el big data, suposa un gran repte perquè es respecti la privadesa de les persones (Cambridge Analytics, campanyes polítiques, etc.).
EBC, font de noves oportunitats
Hem d’encaminar-nos cap a un futur en què la riquesa es generi i es distribueixi millor, en què tots tinguem una vida digna.
L’economia i la generació de riquesa no són un sistema de suma zero, en el qual perquè uns guanyin més, els altres han de perdre. Un exemple clar que contradiu aquest argument és el coneixement: quant més es comparteix, més valor té.
Aquestes senzilles premisses combinades permeten generar riquesa i noves oportunitats, començant pels municipis, passant per les organitzacions i arribant als països. Per a això necessitem implementar eines que ens permetin avançar de manera sostenible, que assegurin una vida digna per a tots i que situïn l’economia en línia amb els objectius de desenvolupament sostenible. Una d’aquestes eines hauria de ser l’obligatorietat per a totes les empreses de realitzar un balanç ètic com és el Balanç del Bé Comú.
A nivell microeconòmic ja tenim bons exemples de pimes, o fins i tot alguna major, que han apostat per mesurar la seva contribució al bé comú i comencen a constatar que els seus esforços per ser sostenibles i socialment responsables són rendibles, en la mesura que tant consumidors com administració, ho comencen a reconèixer. No pot ser d’una altra manera; no existeix una altra via per fer front als desafiaments de l’emergència climàtica i social en què ens trobem que la de revisar com s’aconsegueixen els resultats, dels impactes socials i ambientals de l’activitat i d’entendre les empreses com organitzacions vives que interactuen amb diferents grups d’interès i amb la societat en el seu conjunt i que, per tant, deuen la seva existència i resultats també a ells.
En són alguns exemples el districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, que ha apostat per l’EBC com a model de millora de la gestió municipal; empreses de diferents sectors i dimensions, com el Grup CLD o Stertram, que han elaborat el seu Balanç del Bé Comú i estan implementant les accions de millora identificades; o fundacions com Fedac, que a més de realitzar el balanç, ha integrat els valors de l’EBC en el seu projecte educatiu. Totes elles són organitzacions que entenen que la gestió econòmica no es pot deslligar de la gestió social ni ambiental i formen part d’un ecosistema d’organitzacions responsables cada vagada més gran.
L’EBC genera noves oportunitats que busquen augmentar el benestar de la societat en un sentit ampli. Benestar econòmic, però també social i emocional. Els valors de l’EBC són els mateixos que alimenten les relacions personals, els que ens fan sentir bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Quan en una organització es revisa l’activitat i els resultats seguint la matriu del bé comú, no només s’està creant valor que contribueix al bé comú; també s’està creant una cultura organitzativa compromesa amb la societat i el medi ambient, més oberta al canvi, més cooperativa i, tot això, en l’entorn actual en el qual hem de gestionar nivells alts de complexitat i incertesa, fa l’organització més forta i resilient davant de les crisis.
Montse Junyent i José Carlos Ramos, PhD
2022
