L’Espai Citilab Cornellà ha estat l’escenari de la primera jornada #Innovalors, que duia per títol «Innovació per a la sostenibilitat en la indústria. Startups transformant l’economia». L’objectiu d’aquesta iniciativa, organitzada per l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú (ACFEBC), és possibilitar un nou model d’intercanvi entre empreses que tingui en compte el bé comú i els valors. La hipòtesi de treball, que plantejava que les empreses que innoven amb valors són més competitives i més sostenibles socialment i ambientalment, ha quedat demostrada.
Jordi Mora, president de l’ACFEBC, ha obert la jornada agraint a Citilab Cornellà la seva participació i cessió de la sala: «Un laboratori ciutadà que vol democratitzar la innovació és el millor espai per a aquesta primera jornada». Javier Gonzàlez, director gerent de Citilab, ha posat de manifest que en la preparació d’aquest esdeveniment ha descobert empreses amb propòsit, darrera les quals hi ha persones que propicien el canvi amb valor.
La jornada ha comptat amb la ponència Per què la innovació ens fa feliços? d’Àurea Rodríguez, experta en tecnologia, qui ha definit la innovació com a “talent, indústria, col·laboració, inversió, competència, tecnologia, valors, sostenibilitat, desenvolupament i educació, que és l’arma de construcció més massiva”. La ponent ha explicat que l’impacte socioeconòmic de la innovació suposa el 5% del PIB mundial i ha valorat la correlació existent entre innovació, riquesa i valors com la sostenibilitat: “El país més sostenible del món és Dinamarca, que és dels més innovadors i dels més feliços. Per què? Aquests països tenen una cultura d’alts valors, les empreses també treballen en valors”.
Cal distingir l’economia dels intangibles. Rodríguez afirma que el 80% del valor de les companyies més importants del món per capitalització borsàtil resideix en actius que no són materials. Els actius intangibles són el capital humà (les persones i els seus valors), el relacional (el valor de la marca pròpia, de la reputació) i l’estructural (les dades i tecnologia).
L’autora del llibre «Antes muerta que analógica» ha subratllat la necessitat de fomentar la curiositat per aprendre, “perquè haurem d’aprendre durant tota la vida”. D’altra banda, existeix un risc molt gran que tot el que ve trenqui la matriu de privilegis. Un risc és ser dona, un altre és la degradació del medi ambient.
Els reptes actuals, com l’abús de la tecnologia o la crisi energètica, no es poden abordar en solitari. Per això Àurea Rodríguez parla de les persones sinergents, que són “les que sumen, que apliquen la intel·ligència col·lectiva”. A part de sinergent, ella mateixa es declara feminista algorítmica i proclama que “com que aquest món es regeix per les dades, les dades i els algoritmes també han de ser igualitaris”».
Taula de debat amb empreses: Cap a una indústria catalana sostenible. Reptes i oportunitats
La taula rodona ha agafat el relleu i ha fet possible conèixer la manera de treballar amb valors de diferents empreses. Majoral Joies, Basetis, Fotovol i Sertram han explicat com busquen la felicitat dels treballadors. Francesc Picanyol, gerent de Majoral, afirma que “els canvis més importants que hem fet són els centrats en les persones. Es pot innovar en gestió i aconseguir que la gent que treballa sigui més feliç treballant”; Sergi Illa, fundador de Fotovol, declara que l’empresa té el bé comú com a matriu de referència: “La innovació amb valors és l’única clau amb èxit a llarg termini”; Andreu Carreras, representant de Basetis, aposta per l’autogestió i la confiança: “Tenim el convenciment que qualsevol persona amb la suficient informació pot prendre la millor solució”; Xavier Gil, de Sertram, afirma: “Hem entès que hem de ser tan feliços quan anem a treballar com quan fem oci”, i per aquest motiu l’empresa no posa límits als seus enginyers.
A la taula, moderada per Àurea Rodríguez, també ha participat Montse Junyent, representant de l’ACFEBC, qui ha aconsellat a totes les empreses fer una aturada i avaluar l’activitat a partir del Balanç del Bé Comú: “Cada vegada hi ha més gent, cada vegada se’ns acosten més empreses que veuen que actuar de manera responsable és rendible”. Junyent també ha animat a tractar els competidors com a aliats: “Tenim el xip que hem de ser sempre els millors, però tractar la competència com un aliat per pujar els estàndards del sector és molt beneficiós”.
El debat entre els ponents i amb les intervencions del públic ha estat ric i inspirador. S’ha aprofundit en temes com el futur de les empreses, la dicotomia creixement empresarial – preservació del medi ambient, les estratègies per incorporar més empreses a la visió de l’economia del bé comú, la necessitat de posar el valor en el grup per arribar més lluny, o bé l’aplicació d’eines com el Balanç del Bé Comú per avaluar com s’incorporen els valors de dignitat humana, solidaritat, participació democràtica o sostenibilitat ecològica.
Lliurament dels primers guardons Innovalors
La jornada ha finalitzat amb el lliurament dels guardons Innovalors, que atorga l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú. Els primers Guardons Innovalors són per les empreses:
Majoral: Guardó a la millor pràctica en Dinamització Sectorial
Can Cet: Guardí a la millor pràctica en Atenció i Respecte a les Persones Empleades
Aquestes dues empreses han rebut també un Diploma de menció especial a la trajectòria com a empresa compromesa amb l’economia del bé comú. En aquesta menció l’ACFEBC vol destacar:
- A. La plena integració de l’empresa en el moviment EBC, realitzant el Balanç del bé comú i l’auditoria.
- B. El suport econòmic a l’activitat de l’associació, tant amb la quota anual de soci com amb altres accions.
- C. La generosa implicació personal en la gestió de l’associació durant un període continuat de temps.
- D. La utilització del Balanç com a quadre de comandament, identificant i aplicant bones pràctiques que fomenten els valors entre els diferents grups d’interès.
Patrocinis i suports de la jornada
L’ACFEBC celebra la bona acollida que ha tingut la proposta de la primera jornada #Innovalors i agraeix el compromís i suport dels seus patrocinadors: Majoral Joies, Basetis, Can Cet, Citilab, Fotovol, Sertram. També es felicita pels acords de col·laboració amb la UOC.