La servitització de les economies d’alguns països anomenats avançats, que els fa més «nets», per tenir menys activitat industrial, és un mite. En la majoria dels casos, aquesta servitització -o proveir productes amb un valor afegit- s’ha basat en la deslocalització d’activitats agrícoles i industrials, portant fora també la contaminació i els efectes socials negatius.
Els reptes que plantegen les crisis, de cadena de subministrament, energètica i climàtica, juntament amb els canvis a la globalització, estan fent que la indústria retorni a Europa.
Catalunya ha de liderar una transformació sostenible perquè la seva indústria i serveis siguin sostenibles, humans i competitius globalment.
Jornades Innovalors: Per una indústria catalana sostenible
Per quin concepte de sostenibilitat aposta l’EBC?
Una sostenibilitat positiva, que treballa amb els recursos actuals cap a una visió d’un futur millor pel qual existeixen alternatives.
Una sostenibilitat amb visió global, que no externalitza els impactes sinó que els mesura i se’n fa càrrec.
Una sostenibilitat realment transversal, que afecta tots els àmbits de la cadena de valors.
Una sostenibilitat relacionada amb valors.
Una sostenibilitat que demana innovació per assolir l’excel·lència.
La innovació i el Balanç del Bé Comú
Amb el Balanç del bé comú, l’empresa avalua la seva activitat per saber quina és la seva contribució al bé comú. Aquesta avaluació té un recorregut des d’unes primeres passes fins al nivell exemplar. Volem i necessitem empreses exemplars. Els reptes que assoleixen les empreses exemplars comporten un alt grau d’innovació. La innovació és un vector de sostenibilitat i els valors són vectors d’innovació. Es crea un cercle virtuós que crea valor econòmic, social i ambiental.
En l’anàlisi de la cadena de subministrament, el Balanç del bé comú considera organització exemplar a aquella que:
- Implementa processos de compra ètica de manera innovadora en totes les àrees.
- Implementa processos innovadors de compra de productes sostenibles i de reducció del risc ambiental de totes les compres.
- És capaç de valorar i implementar mesures que asseguren un repartiment just dels ingressos en la cadena de valor.
En l’anàlisi de la gestió financera, l’organització exemplar segons el balanç del bé comú és aquella que:
- Pren mesures per finançar-se a través dels seus grups d’interès i/o de la banca ètica.
- El 100% de les inversions de substitució/rehabilitació que es realitzen han de millorar l’impacte social i ambiental de l’organització.
- Pren mesures innovadores per distribuir la propietat, donant participació als grups d’interès, en especial als empleats. Els empleats podrien arribar a tenir la majoria de la propietat.
En l’anàlisi de la relació amb les persones empleades, l’organització exemplar segons el balanç del bé comú és aquella que:
- Aporta solucions innovadores i/o integrals per tal que la cultura organitzativa estigui realment orientada a les persones empleades; aquestes participen de les decisions més importants, que es prenen per consens, i escullen i avaluen el personal directiu, entre altres aspectes innovadors.
- Ha desenvolupat un procés per tal que la persona empleada pugui determinar el tipus de contracte laboral, les seves hores de treball i la seva remuneració.
- Disposa d’un programa de sensibilització ambiental que implica a tot el personal en diferents aspectes, incloent l’alimentació, la mobilitat i d’altres.
Quan avaluem l’actitud ètica amb els clients i d’altres empreses, l’organització exemplar segons el balanç del bé comú és aquella que:
- Incorpora relacions de cooperació amb altres empreses del mateix sector, de manera que s’arriba a millorar l’estàndard del sector gràcies al treball conjunt.
- Els productes i serveis que s’ofereixen promocionen un estil de vida amb suficiència i consum moderat.
- Els clients participen en la presa de decisions de desenvolupament dels productes, coneixen els components del preu i els costos que són externalitats.
El consumidor EBC i el Balanç del Bé Comú personal
L’economia del bé comú és una proposta holística que contempla tots els agents econòmics: empreses, municipis, escoles, sistema financer i persones que actuen tant com a ciutadans individuals com a membres de qualsevol d’aquestes institucions.
L’economia del bé comú recupera els valors que regeixen les relacions humanes i els aplica a les relacions econòmiques.
La persona que actua tenint en compte els seus valors desplega sens dubte un comportament més responsable. Què té en compte i fins on arriba el grau de consciència? Com acaba impactant en les decisions? Com crea hàbits de vida?
Per donar resposta a aquestes qüestions, l’economia del bé comú ofereix una eina adreçada a la persona: El Balanç del Bé Comú personal. Aquesta eina va molt més enllà del consum, de manera coherent amb la concepció més realista i completa de la persona que ens ofereix l’EBC.
El Balanç del Bé Comú personal ens porta per un recorregut que ens descobreix la coherència entre les nostres consideracions pràctiques de la dignitat humana i la solidaritat, el comportament sostenible, i també la participació en els afers comuns, entre altres.
Us oferim aquesta eina del Balanç del Bé Comú personal i us encoratgem a fer-la servir: Descobrireu molt sobre vosaltres mateixos i sobre la vostra actuació pel bé comú.