Principis legals de l’Economia del Bé Comú

La majoria de constitucions i normes legals recullen el principi segons el qual l’activitat econòmica ha de servir als interessos generals i, en general, al bé comú o bé públic (common good en anglès i Gemeinwohl en alemany).

Així, per exemple: “Tota activitat econòmica serveix al bé comú” (Art. 151, Constitució de Baviera).

“[L’economia ha de] promoure el bé dels qui la integren… (Constitució Espanyola, Preàmbul). Preferiria la cita de l’article 128.1: Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.

La implantació de l’economia del bé comú ( equivaldria a adaptar l’economia real actual (en la qual prevalen valors com l’afany de lucre i la competència) a una economia basada en els principis constitucionals d’orientació al bé comú i la cooperació.

Els 10 pilars de L’EBC

  • L’Economia del Bé Comú és el pont cap a una economia de mercat ètica, l’objectiu de la qual no és l’augment de capital monetari, sinó una bona vida per a tothom.

  • La dignitat humana, la solidaritat i la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la democràcia són els valors rectors.

  • La Matriu del Bé Comú mostra com es poden viure aquests valors en la vida empresarial quotidiana. S’està desenvolupant contínuament i s’hauria de decidir sobre ella de forma democràtica.
  • Les empreses utilitzen la Matriu per elaborar el Balanç del Bé Comú. A l’Informe del Bé Comú, expliquen la implementació dels valors del bé comú, i el seu potencial de desenvolupament, i en fan una avaluació. Els auditors revisen l’informe i el Balanç del Bé Comú, i que queden  a disposició del públic.

  • Les empreses EBC tenen el reconeixement i el suport de consumidors, cooperadors i patrocinadors orientats al Bé Comú.

  • Com a compensació, les empreses EBC han de rebre avantatges legals, en impostos, finançament i contractes públics, així com en el comerç internacional.

  • Els beneficis empresarials serveixen per enfortir les empreses i proporcionar seguretat financera a llarg termini als propietaris i als empleats, però no per augmentar els actius dels inversors externs. D’aquesta manera, els propietaris tenen la llibertat de desenvolupar pràctiques comercials orientades al bé comú, lliures de pressions per aconseguir el màxim rendiment monetari de la inversió .

  • L’impuls cap al creixement econòmic disminueix. S’obren oportunitats per a una vida plena, mentre preservem els nostres recursos naturals. A la feina,  el reconeixement i l’equitat, així com la creativitat i la cooperació, poden desenvolupar-se millor.

  • Limitar les desigualtats de riquesa augmenta les possibilitats de participació igualitària de tots en la vida econòmica i política.

  • El moviment EBC convida les persones a ajudar a configurar una nova economia basada en la dignitat, la justícia social i la sostenibilitat ambiental. Totes les idees per a un ordre econòmic sostenible s’han de desenvolupar en processos democràtics,  ancorats en les constitucions nacionals, en que, decideixi.el poble sobirà.

Les preguntes més freqüents

No és possible créixer eternament en un planeta finit.  Tampoc podem permetre l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs. El capitalisme i el comunisme han fracassat. Ara necessitem noves idees, i és per això que proposem l’Economia del Bé Comú.

Les empreses aspiren a maximitzar els beneficis, de manera que s’expulsen del mercat entre elles fins que només hi queden algunes grans corporacions. Aquestes corporacions tenen llavors poder sobre els consumidors i els estats, i poden dictar les directrius i els esdeveniments que els convenen a una escala global. Els estàndards ambientals i socials queden supeditats a  la recerca de beneficis.

Comparació entre l’economia actual i l’economia del bé comú

  Economia Actual  Economia del Bé Comú
Els valors La llibertat i l’interés individual / competir La justícia i l’equitat / cooperar
Els recursos Són il·limitats Són limitats
La regulació El mercat (mà invisible) La cooperació entre sectors privat i públic orientada al  Bé Comú
Els objectius Maximitzar el benefici propi Maximitzar el bé comú
L’empresa Model Autosuficient competitiu Model Relacional, col.laboratiu
Els indicadors Estat – PIB (el mitjà)

Empresa – Benefici econòmic (balanç financer)

 Producte del bé comú (l’objectiu )

Contribució al Bé Comú (Balanç del Bé Comú)

L’Economia del Bé Comú se centra en el propòsit dels negocis: satisfer les  necessitats humanes. Això implica principalment forjar relacions reeixides: són un requisit per ser feliços i  per al Bé Comú.

Els diners només són un mitjà per l’activitat econòmica: la producció econòmica, mesurada en diners, no indica si el bé comú augmenta o baixa. Per mesurar si es compleix aquest propòsit, calen altres indicadors.

Les organitzacions poden avaluar la seva contribució al bé comú avaluant l’èxit de la seva relació amb proveïdors, inversors, empleats, clients i l’entorn social a partir d’indicadors com la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ambiental, la justícia social i la participació democràtica. Juntament amb un balanç financer, proporcionaran un Balanç de Bé Comú en què es mesura la seva contribució al bé comú.

Consultant el Balanç del Bé Comú, els clients poden veure quant contribueix una empresa al Bé Comú – i tenir-ho en compte a l’hora de consumir.

A més, les organitzacions que fan molt pel bé comú poden obtenir altres avantatges del mercat: impostos més baixos, un accés més fàcil a subvencions, préstecs en condicions més favorables o acords preferencials en la compra pública. Això fa els seus productes no només més atractius, sinó també més barats o econòmicss.

De sobte, les organitzacions sostenibles, justes, democràtiques i cooperatives tindran avantatge. Els cicles econòmics regionals guanyaran força. Es crearan llocs de treball dignes i productes i serveis d’alta qualitat, mentre que es reduiran els danys ambientals i els problemes socials.

En el marc d’acords de comerç just, els països es reconeixen els Balanços del Bé Comú entre ells. Als productes i serveis que danyin el Bé Comú, se’ls imposaran drets de duana o se’ls impedirà la importació.

Més de 600 organitzacions de tota Europa i les Amèriques ja han fet el  Balanç del Bé Comú, i el nombre continua creixent. S’estableixen grups locals arreu, que sensibilitzen localment i influeixen en les polítiques. Sorgeixen les primeres comunitats (municipis)i regions del Bé Comú i, en establir xarxes amb altres iniciatives, resulta o emergeix un moviment internacional cada vegada més fort.

Literatura

L'Economia del Bé Comú, Christian Felber
La voz interior, Christian Felber

„L’economia del bé comú“ – Edició en català
març 2014, Miret Editorial, € 16,50
ISBN: 978-84-940891-6-9
Comandes: Miret
Entrevista a TV3
Video de la presentació del llibre

„Diners. Noves regles de joc“ – Edició en català
novembre 2014, Miret Editorial, € 16,50
ISBN 978-8494089190
Comandes: Miret
Questionari assemblea monetaria (PDF)

La Voz Interior.
Espiritualidad, Libertad y Bien Común – Edició en castellà
setembre 2019, € 13,95
ISBN: 978-84-415-4155-9
Comandes: Oberon
This is not economy, Christian Felber

„Salvemos el euro“ – Edició en castellà
març 2013, Editorial Anaya, € 14,70
ISBN 978-84-415-3332-5
Comandes: Marcial Pons
Nota de prensa (ES, PDF)

„Hacia un futuro ecológico – El paciente España”– Edició en castellà

1998, Editorial Fundamentos, € 16,00
ISBN: 84-245-0779-7
Comandes: Editorial Fundamentos

„This is not economy“ – … i altres llibres en anglès, alemany, etc.

Més Llibres de Christian Felber