Dignitat. L’economia de bé comú recupera la persona com a subjecte moral que actua amb els mateixos valors en totes les seves relacions, siguin relacions personals o econòmiques.
En el nostre món globalitzat les crisis tenen un impacte mundial, sigui quin sigui el seu lloc d’origen, tal i com acabem de viure amb la pandèmia. Després d’aquesta, estem assistint a un seguit de crisis que ens porten fàcilment a parlar del fet que ens trobem en una transformació de la civilització. La digitalització accelerada durant la pandèmia esta portant grans canvis en les esferes de relacions personals i econòmiques.
L’actuació ètica és el camí per augmentar el bé comú i, alhora, la palanca més gran de creació de riquesa
Nous llenguatges i nous hàbits de relació van ocupant un espai i un temps que abans destinàvem al contacte directe; la immediatesa, la capacitat d’accedir a infinites quantitats d’informació processada canvien la nostra atenció, la nostra capacitat d’avaluació de la realitat, la nostra memòria, i generen nous hàbits que per les seves suposades comoditats s’acaben instal·lant entre nosaltres. Els excessos que patim en la digitalització de les nostres vides estan transformant els nostres valors. I la nostra civilització no es pot transformar positivament si perdem els valors constitutius de la nostra manera de ser i d’estar al món.
Punt de partida
Quin paper podem dir que juguen els valors en l’activitat econòmica? Em refereixo als valors essencials de la dignitat humana. Sí, estan recollits en la majoria de les constitucions democràtiques; ja són un punt de partida de suposada garantia de drets pels ciutadans, i un referent per a les institucions que regulen el funcionament econòmic. Ara bé, des dels temps d’Adam Smith, suposat pare de la llibertat de mercat, el pensament econòmic ha evolucionat de tal manera que ha incorporat nous valors —en realitat, contravalors— en una clara oposició amb els valors que regeixen el comportament humà: el benefici individual i l’afany de lucre han estat no només justificats, sinó aplaudits. S’ha produït el que els experts denominen una “inversió ideològica” sense precedents que ha contribuït a separar l’economia i la política de la moral. Aquest greu diagnòstic sobre l’allunyament dels valors hauria de ser una alerta important en el full de ruta de qualsevol agenda de futur.
No podem transformar la nostra civilització en positiu sense els valors que conformen la nostra manera de ser
I arribem al temps de l’economia del bé comú, moviment sorgit el 2010 en plena crisi immobiliària i financera. L’economia del bé comú va al fons de la qüestió, recuperant la noció de persona com a subjecte moral que actua segons els mateixos valors, tant en les seves relacions personals com econòmiques, i com a ciutadà que està cridat a participar de la vida política. L’economia del bé comú trenca amb els contravalors actuals afirmant que l’èxit és la contribució al bé comú, i els diners només un mitjà per a aconseguir-ho.
Generar esperança
En aquest context, les actuacions econòmiques tenen en compte la dignitat humana, la justícia social, la solidaritat, la sostenibilitat i la participació democràtica. L’actuació ètica és el camí que porta a augmentar el bé comú, a la vegada que suposa la palanca més gran de creació de riquesa, ja que l’activitat econòmica es multiplica quan augmenten les persones que se’n beneficien. Aquesta visió es fa responsable de les conseqüències ètiques de les accions, en lloc de externalitzar-les o fins i tot agreujar-les en benefici d’una minoria. El model que proposa l’economia del bé comú és capaç de donar respostes, posant límits als excessos del sistema per tal de reorientar-lo al benefici de la majoria.
No podem progressar donant l’esquena als valors que formen part de la nostra essència personal. No podem progressar deixant cada vegada més persones enrere. L’amenaça de la pandèmia ens ha frenat en el rebuig a tanta injustícia. Cal apostar per models que donin solucions possibles i que ens obrin l’esperança. El sistema està “cap per avall”, ja és hora de donar-li la volta.
Aldea Suñer
Tresorera de l’ACFEBC
*Article publicat a Alternativas Económicas el gener de 2023
