El món rural català: el 70% de territori amb un 3% de població, aquestes són les xifres que va posar damunt la taula Sergi Méndez, recent incorporat a la presidència de l’Agenda Rural de Catalunya i un dels ponents clau de la primera jornada Posem l’Economia del Bé Comú al servei del Món Rural que va tenir lloc el 21 de desembre de 2023 al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, un dels municipis que abasta el projecte Estratègia de Desenvolupament Local Leader 2023-2027 a les comarques tarragonines de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat.
Amb vocació d’afavorir i consolidar l’emprenedoria i el creixement de projectes amb valor per al món rural, i dins del marc nacional Start-Up Rural, el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp ha promogut una jornada de formació i punt de trobada dels agents clau del territori que hi participen activament: governs locals i comarcals, entitats i institucions corresponsables de garantir la prosperitat i l’equilibri global de l’ecosistema rural tarragoní.
Una jornada de retrobaments, connexions i complicitats estructurada en dos grans moments
Jordi París, director del Consorci Leader del Camp i Pilar Calçada, vicepresidenta de l’Associació Catalana pel Foment de l’Economia del Bé Comú (ACFEBC), van iniciar el primer bloc amb la presentació de la jornada. Tot seguit, es va obrir la taula institucional, integrada per representants de diverses institucions del territori.
Aquesta primera part del programa, de caràcter formatiu, va continuar amb la intervenció d’Adela Sunyer, economista i consultora EBC, qui es va encarregar de la contextualització, partint de la filosofia i dels principis del moviment de l’EBC. Sunyer va fer èmfasi en la gestió democràtica dels béns comuns, el diner com a mitjà i no com a fi, i en la necessitat que les pràctiques ètiques siguin recompensades, així com les base de la tesi que explica Mariona Mazzucatto en el seu llibre Beyond the growth (Més enllà del Creixement).
L’economista i consultara EBC Montse Junyent va explicar el balanç del bé comú com a concepte de millora contínua per canviar la mesura de l’èxit, calculant no només el benefici financer sinó també el benefici ecosocial. Per facilitar la comprensió dels matisos que promou el moviment internacional de l’economia del bé comú, va recordar el significat original del concepte economia, entès com l’organització de la casa ―o, en el moment actual, la terra com la casa de tothom―, i que els grecs ja es plantejaren la diferència entre oikonomia i crematística. El primer terme està més enfocat en el benefici orientat al bé comú i el segon és concebut com l’art de fer-se ric. També va posar relleu en la importància del Balanç del Bé Comú com un procés d’auditoria fonamentat en la millora contínua i una eina per canviar la mesura de l’èxit i prendre consciència que aquest s’obté quan sabem prosperar en equilibri, respectant els límits ecològics i socials de cada ecosistema local i de tot l’ecosistema global que és el nostre planeta. Finalment, va destacar que el model de balanç ecosocial plantejat té moltes àrees de connexió amb els objectius d’altres moviments d’economia alternativa, com el de la Responsabilitat Social i Solidària o l’economia circular. A més, l’EBC es correspon plenament amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que planteja l’Agenda 2030.
La part formativa va comptar també amb la ponència de Sergi Méndez, alcalde d’Ulldemolins i president de l’Agenda Rural de Catalunya (ARCA), que va explicar que el procés participatiu que ha pres la seva redacció és actualment un referent del món rural a nivell de la Unió Europea. També va manifestar que l’ARCA està plenament alineada amb els objectius de l’EBC. Un dels principals propòsits de l’Agenda Rural de Catalunya és pal·liar els efectes del despoblament en el món rural a través, entre altres propostes, d’avançar vers la governança per descentralitzar i democratitzar la participació en la presa de decisions legislatives.
La taula d’experiències va cloure aquesta primera part. En primer lloc va intervenir Miguel Ribera, consultor i facilitador de municipis EBC, qui va exposar les accions realitzades a la Comunitat Valenciana centrades en el foment de bones pràctiques per promoure la transformació a nivell local de les bases del paradigma econòmic d’aquesta regió. Representants de l’ajuntament de Santa Coloma de Queralt i l’entitat Aprodisca van arrodonir aquest bloc, explicant les seves pràctiques en el territori.
L’experiència del procés del balanç del bé comú iniciat al municipi de Santa Coloma de Queralt va ser testimoniat per Ramon Mullerat, exalcalde de la vila. Mullerat va compartir les seves reflexions entorn a l’experiència de realitzar un primer diagnòstic del balanç en un consistori i de quina manera el Pla de Millora que se’n deriva pot inspirar en el món rural per avançar i prendre consciència de les bones pràctiques que es poden dur a terme des dels municipis. L’exalcalde va posar com a exemples la realització d’una enquesta per millorar les cures de les persones que treballen per al consistori i la necessària reflexió sobre com es gestionen les finances: si es treballa amb entitats financeres amb valors ètics, si es promouen pressupostos participatius o es vetlla per la transparència.
D’altra banda, Gemma Corbella, gerent d’Aprodisca, va explicar l’experiència d’aquesta entitat social sense ànim de lucre que intervé proactivament en el territori.
El segon bloc, de caire participatiu, es va dividir en dues parts. La primera va ser conduïda per Pilar Calçada, geògraf i facilitadora de municipis EBC, i va promoure l’escolta de diferents agents clau del territori participants en la taula rodona Com avançar juntes cap a una economia del bé comú al servei del món rural? Oriol Costa, director d’Ecoregió, va introduir el debat parlant de les experiències internacionals de Regiolwert S.A. a Friburg, Alemanya i Sekhem a Egipte. Tot seguit es va obrir les intervencions de la taula amb Anaïs Sastre, representant d’Ateneus Cooperatius, Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural, Antoni Bitrià, representant del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, Sebastià Mata, en representació de Micropobles i ARCA, i el mateix Oriol Costa. Els participants van respondre les preguntes Com des de la vostra organització esteu contribuint al bé comú? i Quins tipus de col·laboracions i aliances (ODS 17) creieu que ens poden fer el camí més fàcil?
La segona part va anar a càrrec de Fernando Lorenz, facilitador de grups EBC, qui va dinamitzar un espai d’indagació col·lectiva per començar a besllumar els possibles primers passos a realitzar entre els diferents agents del territori per a què el món rural posi consciència i integri les bones pràctiques i valors que anhela el moviment ecosocial de l’Economia del Bé Comú.