El futur que triem: Una economia alineada amb valors ètics
L’Economia del Bé Comú contribueix a la cultura de la bona vida en una civilització pacífica i sostenible. Es caracteritza per la convivència humana, la confiança i l’estima, una forta cohesió social i el respecte dels drets humans bàsics.
Una societat del Bé Comú permet a totes les persones
- interactuar entre elles amb tolerància i respecte mutu per la diversitat i pels diferents estils de vida
- definir els seus valors personals, establir els seus objectius individuals, trobar la seva identitat i desenvolupar tot el seu potencial
- desplegar els seus talents i habilitats i, d’aquesta manera, ajudar-los a contribuir al Bé Comú d’una forma significativa i cooperativa
- participar activament en la política, prendre decisions democràtiques i ajudar així a configurar el nostre futur
L’economia serveix al bé comú
L’economia serveix al bé comú i l’acumulació de diners i de capital ja no és el motor del sistema. Les desigualtats en ingressos, riquesa i poder es redueixen al mínim, el consum de recursos naturals roman dins de la capacitat regenerativa dels ecosistemes naturals i dels límits planetaris i les generacions actuals i futures gaudeixen d’igualtat d’oportunitats.
Així, l’activitat empresarial creativa condueix a solucions innovadores per al bé comú, desenvolupant-se en diferents tipus d’organitzacions amb mides raonables Les empreses cooperen de manera intel·ligent i contribueixen a fer estructures resistents.
Viure dignament és possible per a totes les persones en una economia de bé comú. El treball és significatiu i es desenvolupa en multitud d’àrees, de forma remunerada o no: empreses privades o de titularitat pública, cooperatives, a casa, als béns i estructures comunals, i en serveis de voluntariat.
La llibertat pren un significat més profund, ja que les persones no només poden modelar la seva pròpia vida, sinó que també poden dissenyar col·lectivament l’ordre econòmic, financer i comercial. El desenvolupament personal i interior rep la mateixa atenció que l’entorn exterior. Les persones s’alliberen de la malsana obligació de consumir, d’acumular capital i de créixer econòmicament sempre.